#estatutespectador Divendres, 17 de juliol


Font: Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Recepció i poètiques del real. Carles Batlle

>Conceptes de representació: com s'havia de representar l'obra teatral. 

>Quan la representació s'emancipa es deslluirà d'alguns convencionalismes. Ex: la crisi de la forma dramàtica de principis del s. XIX: cocepte modern de representació.

>José Sanchis Sinisterra: "S'ha de llegir el teatre com si escenifiquessim". La responsabilitat estarà en el receptor, donant-li el sentit últim a la peça.

>El textos contenen espais buits, tenen una flexibilitat per acomodar-se a les lectures i al moment en que es fan.

>El dramaturg o accepta la emancipació de la representació o poden incidir mitjançant el text a una manera de representar el text.

>1950: impuls performatiu>autonomia de l'art.

>90's boom d'obres de teatre i autoria teatral. Ex: Koltès, Legard, Cormann, Chrurchil, Mayorga, Papito, Cunillé...

>Jose Antonio Sánchez: "És ingenu parlar de revalorizació del text. No torna en la concepció aristotèlica sinó en forma de catastròfe. No segueixen una partitura."

>Són textos que serveixen per reconstruir l'escena.>nova escriptura dramàtica.

>El teatre contemporani no s'ha asembla res al teatre aristotèlic, amb una partitura. (o dispositiu).

>Sarah Kane, Martin Crimp (Atemptants contra la seva vida): L'autor insereix en el procès d'escriptura una forma de recepció, per buscar una resposta. Ajuda a que la tensió es mantingui des del principi al final.John Fosse. 

>Nou paradigma dramàtic>postdramatisme>en el procés i en la manera de posar-la en escena.

>Textualitat vs performance>reproduir la realitat dins d'un altre simulacre. Teatre que violenti l'espectador de la manera que té d'entendre el món. La performance allunya lo real de la immediatesa.

>Irrupció de l'atzar com real. La catàstrofe trenca el drama de dalt a baix i es converteix en una obra totalment rapsòdica. Caos.

>Comic: "¡No pasarán!" | "La guerra de Alan" | "El fotógrafo"

>Estem acostumats a crear ficció com a drama amb climax i això ja no "es fa". Si violentes l'estructura dramàtica, és llavors quan generes tensió.

>Espectador ímplicit, el que l'autor incorpora al text.>Espectador model: l'espectador que realment hi va a l'espectacle.


Nous públics i formats de disseminació. Escena Poblenou


>Festival multidisciplinar que feia servir diferents espais escènics i no escènics.

>El Festival parteix d'una associació cultural que treballa dins de Can Felipa, com altres.

>Canviar els espectacles de carrer: no només circ o titelles, també performance i dansa. Serveixen per a que la gent perdi la por a veure aquest tipus de propostes.

>Preus asequibles. Preus màxim: 6€, i fins i tot tenen descompte aquestes entrades de 6€.

>Als espais tancants com el Centre Moral del Poblenou també variaven les propostes que s'acostumen a veure allà.

>Crear xarxa no només al barri sinó a tota la ciutat per fer front a la falta de subvencions. (Graner, Can Felipa, són alguns centres escènics que una vegada presentants a Escena Poblenou cobijan els espectacles).

>Estratègies de participació del públic: col·laboració con algunes entitats del barri (no necessariàment escèniques). Ex: Jean Moré, performance molt fosc que va treballar juntament i a cegues amb un artista visual.

>Proposta de teatre adolescent, 3er i 4t de l'ESO. Talllers amb alumnes. Proposta del Roger Bernat llegida per adolescents.

>Cursos de formació teòrica amb artistes per evitar el "no entenc les disciplines contemporànies".

No hay comentarios:

Publicar un comentario