Ernesto Collado: “Ens passem la vida construint, amb totxos i també amb paraules”


Font: Belén Ginart (ara.cat)
Constructivo fas simbiosi artística amb Piero Steiner. Què us aporteu l’un a l’altre?
Admiro el Piero des que vaig començar a estudiar teatre, i després ell també ha anat seguint la meva trajectòria. Ens hem trobat en un moment en què ens necessitàvem l’un a l’altre. Els meus espectacles eren cada cop més discursius i necessitava l’emoció, mentre que el Piero ha fet un recorregut a la inversa. Tenim una mateixa visió del món, i hem connectat al 100%.
Com vau treballar l’espectacle?
El punt de partida van ser les lectures, l’estudi dels arquitectes que no ens interessen o volíem criticar, i la dels arquitectes i urbanistes que més ens emocionen. Però teníem clar que no volíem ser teòrics, sinó dos tipus que viuen allò de què estan parlant.
Qui són aquests dos tipus?
De seguida ens vam inventar dos personatges, el Luigi Maestrini i el Rafael Lanza, dos obrers que van estar set anys treballant a Suïssa en una cosa que no entenien, l’accelerador d’hadrons del CERN. Set anys treballant en una cosa que no entenien.
Quina és la visió de l’arquitectura que tenen els vostres alter ego escènics?
Ells defensen que cal construir per habitar. Diuen que l’arquitectura que no dóna aixopluc és esteril. El seu lema és: “ Edificio que no cobije, abajo”. Ens passem la vida construint, no només amb totxos sinó també amb paraules, idees, pensaments, i no els omplim de contingut, no els habitem.
O sigui que l’arquitectura és només un pretext.
Parlem de l’arquitectura, però també de la vida, de la societat i del món en què volem viure. Hi ha una crítica molt dura, però també una proposta sobre com volem habitar. Per això vam decidir que, en comptes de Demoledor, el títol inicial s’havia de dir Constructivo.
Quina traducció escènica té la sintonia entre el Piero i tu?
La connexió que tenim és molt important perquè a Constructivo no hi ha un text fixat. Però no improvisem tota l’estona, el discurs és sempre el mateix.
Com són les representacions?
Tenim diverses consignes, del tipus: “Tu em deixes fer fins que jo digui bellesa, i després tu fas tal cosa”. Una altra de les consignes és que ens hem de sorprendre mútuament com a mínim un cop en cada representació. Això ens porta a un estat d’alerta i de vivacitat que és genial. Nosaltres ens ho passem bé, el públic ho rep i se n’encomana.
Demaneu una implicació especial del públic.
Aquí el públic està dins del joc dels dos personatges. No és un espectacle participatiu, però el fet d’estar dins de l’escena, drets i movent-se físicament, fa que a l’espectador no li arribin només paraules, sinó que ell també construeixi les escenes amb la seva presència física.
A Tàrrega vau presentar l’espectacle en una antiga farinera mig derruïda. Com s’adapta Constructivo a un espai com l’Hiroshima?
Com a espai teatral que ha guanyat Barcelona, l’Hiroshima és una meravella. I Constructivo és una estructura que s’adapta bé a qualsevol espai.
Quina vida tindrà l’espectacle?
Tenim l’esperança que sigui un espectacle necessari que no mori mai. Hem fet gira per l’Argentina i l’Uruguai, a l’estiu anirem a París, Les, Bilbao, Olot, Terrassa, i el que sorgeixi. A més, ja estem treballant en la versió cinematogràfica.
Com serà?
Ivó Vinuesa va venir a veure l’espectacle i va decidir que el volia portar al cinema. Serà una road movie delirant amb dos obrers que creuen l’Espanya devastada, postbombolla, des del País Basc fins a València, per acabar amb les construccions absurdes. La consigna de derruir qualsevol edifici que no aixoplugui els porta a voler enderrocar la Ciutat de les Arts. |
'Constructivo. Performance demoledora para inversores utópicos' Creació i interpretació: Piero Steiner i Ernesto Collado. Sala Hiroshima (Barcelona). Fins al 16 de maig

No hay comentarios:

Publicar un comentario