In Situ convoca la dansa emergent al Santa Mònica

Font: Belen Ginart (ara.cat)

Donar visibilitat a les companyies de dansa contemporània independents i arriscades que no acaben de trobar un aparador per mostrar la seva feina. I, en paral·lel, facilitar la trobada entre els creadors i el seu públic, i afavorir així el debat i el diàleg al voltant del cos, el moviment, i els processos creatius. Aquestes són les dues grans coordenades que guien l’organització de la mostra In Situ, una panoràmica de dansa emergent organitzada per Murmur Gestió i Comunicació Cultural que celebrarà la tercera edició del 18 al 20 de desembre al claustre de l’Arts Santa Mònica.

Mireia Querol, codirectora artística de la mostra juntament amb Ariadna Estalella, explica que la programació d’In Situ es decideix a partir d’una convocatòria oberta, a la qual aquest any s’han presentat mig centenar de sol·licituds, polaritzades entre treballs valents i arriscats i d’altres amb un pòsit amateur que s’ha descartat d’entrada. Un altre factor decisiu en la tria és el fet que rere les peces hi hagi una reflexió i un discurs, “que els creadors siguin capaços de defensar-les”, assegura la codirectora artística. La tria final s’ha encarregat a un comitè de selecció integrat per la coreògrafa i ballarina Àngels Margarit, l’artista visual Alex Brahim, el coreògraf, ballarí i performer Guillem Mont de Palol i el mànager de companyies de dansa Vicenç Mayans.

Els espectacles programats s’han organitzat en tres eixos, cadascun dels quals protagonitza un dels dies d’exhibició i debat de la mostra. El primer, El cos com a medi, està integrat per les peces de Quim Bigas Bassart Appraisers, “una pràctica física en constant relació amb l’espai que ocupa el cos”, en paraules de Querol, i Hacia una estética de la buena voluntad, en què Amaranta Velarde González pren com a punt de partida el llibre de Michel Houellebecq Les partícules elementals per plantejar l’exploració física d’un cos “faltat de voluntat i de desig”, segons la directora artística.

El segon dels eixos es titula Explorant els límits del gènere escènic, i incideix en una realitat interioritzada ja per moltes companyies consolidades: la barreja de llenguatges. Lucy live, la primera de les peces d’aquest minicicle, és una creació de Diana Gadish Bonàs a mig camí entre la dansa i el clown i sustentada tant en el moviment com en la paraula. Micrología segunda: el descenso de Facunda Volupta, de María García Vera, emparenta la dansa amb el teatre i les arts visuals en una sèrie d’escenes curtes que donen com a resultat una peça molt acurada en el treball de llums i ombres i que es recrea a fons en els efectes d’ensenyar i amagar.

El tercer i últim dia, In Situ posa el focus en l’eix anomenat Friccions entre el moviment i el llenguatge. En aquest marc, Laila Tafur Santamaría es planteja amb Susobra si el moviment, en principi abstracte, de la dansa contemporània pot donar peu a un codi objectivable i comprensible per a tothom, i al mateix temps si aquest codi és necessari per a un diàleg efectiu amb el públic; una mica en l’altre extrem, a Morder la lengua, João Lima fa paral·lelismes entre el cos i la paraula i juga amb expressions de significat obert i de significat tancat.

El fet d’utilitzar com a escenari un espai no escènic com és el claustre de l’Arts Santa Mònica suposa tot un exercici per als ballarins participants. “No els demanem exactament que facin una peça a mida del lloc d’exhibició, però sí que siguin capaços d’adaptar-se a un espai que no té les mateixes condicions que un teatre”, indica Mireia Querol. La idea és que aquests creadors emergents reaccionin amb flexibilitat a un context poc propici per a la dansa contemporània independent, més jove i arriscada.

El mateix festival s’organitza lluny de qualsevol zona de confort, amb un pressupost molt ajustat i una infraestructura petita que, de moment, no ha minat la il·lusió dels seus impulsors. “Comptem amb la coproducció de l’Arts Santa Mònica i la col·laboració d’entitats com l’Associació de Professionals de la Dansa i La Caldera, entre d’altres, però sobretot rebem molt bon retorn per part del sector i del públic. Creiem que estem fent una tasca necessària”, explica Querol. |

In Situ. Mostra de Dansa Contemporània Arts Santa Mònica (Barcelona) 18, 19 i 20 de desembre. Entrada lliure. Més informació:  www.mostrainsitu.com o www.artssantamonica.cat